15 anys després de ‘Jarhead’, Sam Mendes torna al cinema bèl·lic i ho fa amb una proposta excel·lent; ‘1917’ és el millor film del gènere des de la ja llunyana ‘Salvar al soldado Ryan’, dirigida per Steven Spielberg l’any 1998, que, merescudament, serà una de les protagonistes de la propera edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood.
El més destacat de la pel·lícula és, sense cap dubte, la seva factura tècnica. Rodada amb un muntatge perfecte (resulta increïble que entre les seves 10 nominacions no sigui candidata en aquesta categoria) elaborat com un fals pla seqüència, amb una tasca de planificació brutal. Des del primer moment el ritme no s’atura encomanant a l’espectador la sensació d’anar a contrarellotge que tenen els dos joves soldats protagonistes. L’acció no dóna treva, només es permet dos moments de pausa perquè tant el protagonista com l’espectador respirin: d’una banda la nit al poble en runes, que ofereix unes imatges visualment precioses (la fotografia és certament brillant), i per l’altra el tema musical que brinda l’únic moment de ‘pau’ del film. Una encertada banda sonora, una acuradada direcció artística, un realista maquillatge i les puntuals aparicions de tres sòlids intèrprets com són Colin Firth, Mark Strong i Benedict Cumberbatch arrodoneixen una grandíssima pel·lícula.
‘1917’ és un clàssic instantani. Una proposta que desprèn essència de gran obra cinematogràfica, sensació que cada cop costa més de trobar en una sala de cinema. Una pel·lícula tant rodona com imprescindible. De visionat obligatori pels amants del cinema i especialment pels nostàlgics del cinema clàssic.
