L’ any 2002 Danny Boyle va dirigir ’28 días después’, una proposta de zombies de sèrie B que es va convertir en un film de culte. Cinc anys després Juan Carlos Fresnadillo va dirigir la seva seqüela ’28 semanas después’, que estava a l’ alçada de la seva predecessora. Ara el mateix Boyle torna al seu univers amb una nova trilogia, que s’ inicia amb aquesta intensa ’28 años después’.
Es nota que el film és un primer capítol, ja que ens trobem davant d’ una clara proposta de presentació. El to és molt diferent: la infecció està més que consolidada i acceptada i Gran Bretanya està aïllada de la resta del món. Resulta interessant la presentació del poblet en que viu el jove protagonista (convincent Alfie Williams) i la seva primera presa de contacte amb la realitat de la nova raça que els envolta. La pel·lícula, rodada amb una excel·lent factura tècnica (muntatge i fotografia), té força ritme i aconsegueix un alt grau de tensió que no abandona l’ espectador en cap moment. Després d’ aquesta primera aventura del jove, assistim al viatge que desembocarà en la trobada amb un personatge certament interessant (sòlid Ralph Fiennes), del que esperem que tingui molt pes en les dues entregues posteriors, que provoca una evolució instantània en el jove que decideix quedar-se en la zona, en el que serà el gruix del segon volum; en el que tindrà, a priori, importància un nou personatge que només s’ apunta a l’ epíleg i del que hem assistit al seu origen en el pròleg del film.
En definitiva, tornem a un territori ja conegut però ara totalment diferent; afegint un valor afegit a la història. Aquest primer capítol resulta una bona carta de presentació per a una futura trilogia que promet qualitat i tensió.