L’any 2007, Zack Snyder ens va sorprendre amb ‘300’ una proposta realment arriscada a nivell visual. El film et descolocava ja d’entrada. Però un cop assimilada la seva estètica, la pel·lícula era força avorrida i, entreteniment visual a banda, no aportava gran cosa.
El repte que tenia per davant Noam Murro a l’hora de rodar una continuació (que no ho és pròpiament, ja que l’acció d’aquesta transcorre paral·lela a la de ‘300’) era realment complicat ja que no compta amb el factor sorpresa de la seva espectacularitat visual. La veritat és que se n’ha sortit, i no només això: aquesta és molt més rodona que l’anterior. A part de la seva, novament, factura tècnica perfecta, ‘300: el origen de un imperio’ és molt més dinàmica, el seu protagonista, el desconegut Sullivan Stapleton, manté el tipus i aconsegueix que no s’enyori en cap moment a Gerard Butler, alias Leónidas, i Lena Headley torna a convèncer, llàstima que ara tingui tan pocs minuts de metratge. Però, sense cap dubte, la gran millora la provoca la personalitat del dolent: tot i que Jerjes torna a aparèixer (i com ja passava a l’anterior, carrega i molt), l’autèntic enemic a batre en aquesta ocasió és la cruel i venjativa Artemisia: una entregada i convincent Eva Green en un important canvi de registre en la seva filmografia. Ella és la culpable de que la tensió no es perdi i manté l’interés en el desenllaç d’aquesta èpica guerra entre grecs i perses.
‘300: el origen de un imperio’ és una proposta per deixar-se portar sense pensar i simplement gaudir d’una estona d’aconseguit entreteniment, complint perfectament així amb el seu propòsit.
