10 anys després, Josh Trank ho tenia realment fàcil per millorar la desafortunada ‘Los cuatro fantásticos’ que va dirigir Tim Story al 2005: aquella no havia funcionat i els efectes visuals ara ofereixen moltes més possibilitats (com es pot comprovar en el personatge i accions de La Cosa). Malauradament aquest remake torna ser una proposta totalment fallida.
Aquesta nova versió ha rejovenit el quartet adreçant el film a un públic adolescent. Es pot acceptar que es mostri novament l’origen del grup de superherois però és totalment inadmissible que per relatar aquest procés s’emprin 75 minuts de metratge i que només els veiem en acció amb els seus poders, l’autèntic alicient de la pel·lícula, en els escassos 25 minuts finals.
L’estoll de protagonistes tampoc evita el desastre; Miles Teller aguanta com a Reed Richards però no com a Mr. Fantàstic, Kate Mara és la millor del quartet amb diferència, mentre que el seu germanastre en la ficció (inexplicable la decisió de la família interracial) Michael B. Jordan és el pitjor del grup, sense convèncer en cap moment, respecte a Jamie Bell tampoc se salva: fluix com a humà i massa semblant a l’altre personatge semblant de l’Univers Marvel que és Hulk quan és La Cosa. A més, desaprofita el potencial del seu enemic, Toby Kebbel, que quan es converteix en Muerte està caracteritzat de manera que és incapaç de mostrar la més mínima expressió.
Aquest retorn dels quatre fantàstics és una pel·lícula avorrida, trista i sense cap alicient, una de les pitjors de la factoria Marvel i que manté la mala sort sobre el primer grup de superherois de l’editorial que, només per antiguitat, mereix una digna adaptació cinematogràfica.