‘4 mitades’ explora l’univers de l’amor enfrontant diverses teories: si els pols oposats s’atrauen o es repel·leixen i si hi ha un destí marcat o mana l’atzar, i ho fa mitjançant quatre personatges en un relat desdoblat en dos universos alternatius que recorda el format que vivia Gwyneth Paltrow a ‘Dos vidas en un instante’ (1998).
El plantejament no està malament i el guió s’aguanta tot i el fluix carisma del quartet protagonista: Matilde Gioli (la millor d’elles), Ilenia Pastorelli, Matteo Martari (el millor d’ells) i Giuseppe Maggio, que no tenen cap química en comú; sigui quina sigui la combinació que es plantegi. Les quatre històries desperten un interés desigual i resulta un encert que certs fets es mantinguin invariables passi el que passi amb el quartet (l’estada a Lisboa o la nit de Londres) ja que resulten claus pel desenvolupament de les quatre subtrames i les marquen, dotant alhora d’una mínima estabilitat al guió que fruit de masses combinacions alternatives pot arribar a ser resultar excessivament dispers i desorienti a l’espectador, deixant en les seves mans l’elecció de la ressolució que prefereixi en un final igual d’obert que per a la parella que està escoltant el relat.
En definitiva, ens trobem davant d’una fluixa i plana feel good movie; una comèdia romàntica només apta pels més entusiastes seguidors del gènere, que tinguin un nivell d’expectatives realment baix o directament nul. Una proposta de manual, típica i tòpica, que ja hem vist en infinitat d’ocasions.