Després del drama històric ‘Gernika’ (2016), Koldo Serra torna a la línia de la seva òpera prima ‘Bosque de sombras’ (2006); canvia el bosc d’aquella a l’entorn urbà d’aquesta però recuperant-ne la intriga entorn comptats, però efectius, personatges.
La història es desenvolupa en dos espais ben diferenciats. D’una banda l’interior del banc on es realitza l’atracament, precedit d’un pròleg en que es mostra la situació extrema que atravessa Raquel (sòlida Emma Suárez). A l’interior de la sucursal es donen els millors moments del metratge, gràcies especialment a Lola (una brutal Nathalie Poza en estat de gràcia), brillants els seus cara a cara amb Raquel, acompanyada per Jonan (creïble Hugo Silva). Paral·lelament a l’exterior assistim al dispositiu policial, aquest tram i els seus personatges acaben resultant realment artificials i molt molt pobres. ’70 binladens’ és una proposta irregular, tota la tensió que s’aconsegueix en l’interior es dinamita quan passem a la policia, amb algunes seqüències mal rodades (el tiroteig que desencadena la crisi d’hostatges o la sortida de l’entitat bancària en el desenllaç) i un epíleg totalment innecessari.
Ens trobem davant d’un film que, malauradament, es veu afectat per concrets moments realment fallits que trenquen tot allò aconseguit anteriorment i aquest error es repeteix cíclicament; de manera que deixa en l’espectador una sensació final agredolça sent conscient que ha perdut l’oportunitat de gaudir d’un thriller intrigant i adrenalític per conformar-se amb una pel·lícula fluixa i intrascendent, lluny d’allò que podia haver estat. El treball de Poza i Silva sobresurt notablement per sobre de la resta però malgrat el seu entregat esforç no aconsegueixen salvar el resultat final.