‘A 1.000 km de la Navidad’ és una típica i tòpica feel good movie nadalenca de manual; un grinch made in spain previsible des del primer minut i que ja hem vist en infinitat d’ocasions.
El seu gran problema és el seu protagonista; un Tamar Novas d’expressivitat nul·la i carisma zero que no desperta la més mínima empàtia, ni tan sols en els flashbacks que expliquen els seus motius per odiar el Nadal, i que, a més, es passa tota la pel·lícula sobreactuant com si estigués interpretant un film de cinema mut. Al seu costat poc poden fer ni la radiant Andrea Ros ni la resta de secundaris, entre ells Verónica Forqué en la que és la seva pel·lícula pòstuna i que mereixia un comiat molt més digne. La passió del poble on transcorre l’acció, Valverde, pel Nadal acaba resultant desmesurada fins i tot pels espectadors més integristes d’aquestes festes que acabaran certament empalagats.
El guió explora diverses subtrames però queden totes obertes després del clímax final que resol el conflicte principal. Posteriorment assistim a un absurd epíleg que tanca la història d’amor però deixa penjades la resta de trames: Què ha passat finalment amb la direcció de la fàbrica? Com queda la situació laboral del protagonista? I la seva relació familiar? Com està el nou habitant del poble?
En definitiva, una simple, fàcil i fallida pel·lícula nadalenca sense sentit, només apta per acompanyar la migdiada després dels copiosos àpats d’aquestes dates.