El fins ara actor Daniel Guzmán debuta com a director (premi a la millor direcció al Festival de Málaga) amb un guió propi; una proposta propera i directa. En la faceta de guionista és en la que millor es desenvolupa; els seus personatges són creïbles, especialment els pares o el ‘model’ del protagonista, i d’altres entranyables com el veí i millor amic o l’àvia comprensiva. Els diàlegs estan realment aconseguits, plens de veracitat i autenticitat, i recorden el cinema del també director i guionista Fernando León de Aranoa, el millor guionista de l’actual cinema espanyol. Durant el visionat de la pel·lícula resulta inevitable que ens vingui a la memòria el seu film ‘Barrio’.
Com a director el seu treball no és tan rodó. Algunes situacions resulten excessives, fins i tot resoltes de manera massa precipitada però, tot s’ha de dir, apunta molt bones maneres i intencions tractant-se d’una òpera prima. Guzmán ha comptat amb un casting realment encertat; tots els seus intèrprets ofereixen una interpretació entregada i convincent. Breus però intensos Luis Tosar i María Miguel, entranyable Antonia Guzmán (àvia del director), el supervivent Felipe García Vélez; el millor del film, i el descobriment Antonio Bachiller (premi al millor actor secundari al Festival de Málaga). Curiosament, el debutant i protagonista, Miguel Herrán, sobre qui recau tot el pes de la pel·lícula, és el més fluix del grup.
‘A cambio de nada’ és una proposta senzilla i autèntica. Una bona i prometedora carta de presentació del seu director.
