El nou film escrit i dirigit per Aaron Schimberg és una proposta estranya, sòrdida en certs moments, perturbadora i alhora hipnòtica.
Rodada amb un etil retro que evoca als cinema dels 80′ (fotografia, direcció artística i la notable banda sonora obra d’ Umberto Smerilli), el guió (certament interessant i un dels grans encerts del film) se centra en un home (sòlid Sebastian Stan) desfigurat per una greu malaltia (merescudíssima nominació a l’ oscar a millor maquillatge) que viu traumatitzat pel seu aspecte i se sotmet a un tractament experimental que ben aviat dóna els seus fruits i li reporta una sorprenent transformació física. Quan suposadament té tot allò que volia i hauria de ser feliç és quan pitjor es troba, ja que es veu dominat per una persona amb la mateixa aparença física que ell tenia anteriorment i, en un arriscat gir de guió, comença a envejar allò que ell tenia abans: adonant-se que el seu problema no era físic sino purament psíquic: el que no funcionava anteriorment era la seva personalitat, fet del que se n’adona, i el frustra, quan es veu reflexat en Oswald i com aquest té tot allò que ell buscava, inclosa la seva relació amb la seva veïna Ingrid (convincent Renata Reinsve), fins al punt de desitjar tornar a ser la persona que era abans del tractament.
‘A different man’ és una pel·lícula complexa, no apta per a tots els públics, que en diversos moments resulta francament incòmoda però alhora aconsegueix que el desconcertat espectador no es distregui en cap moment i no perdi l’ atenció ni l’ interès en tot el sorprenent procés que viu Edward. En definitiva, un film tan inclassificable com recomanable.