La darrera proposta dels germans Coen és una pel·lícula de factura tècnica acuradísima, fotografia i direcció artística, amb una gran interpretació del seu protagonista; un omnipresent Oscar Isaac, però això és tot.
Té un ritme massa lent, amb unes situacions que es repeteixen excessivament (els diferents sofàs, les discussions amb una desaprofitada Carey Mulligan, el gat, els sopars) o dilatades innecessàriament, el viatge en cotxe a Chicago es fa etern ja que no aporta res a la història ni tampoc hi aporten els dos peculiars companys de viatge.
Aquest problema ve donat pel seu protagonista: tot i la brillant interpretació d’Isaac, Llewyn Davis és un personatge totalment pla. No mostra cap signe d’evolució en cap moment (només un moment concret de dubte durant el viatge a Chicago no resulta suficient), i això provoca que, de mica en mica, vagis perdent la poca empatia (si és que n’has arribat a tenir) que t’hagués pogut despertar.
Segurament la intenció dels guionistes/directors era narra una pel·lícula senzilla, i ho és, però, per molt simple que sigui una història, ha d’explicar i transmetre quelcom i aquesta no ho fa. Una decepció.