‘Acantilado’ és una pel·lícula sòlida que t’atrapa ja des de l’inici quan es mostra el suïcidi col·lectiu que desembocarà en tota la investigació de la trama. La pel·lícula, amb una fotografia realment excel·lent, aconsegueix crear una atmosfera prou tensa que no deixa desconnectar en cap moment. Lluny de qualsevol efectisme, el guió transcorre en dues línies paral·leles; d’una banda la recerca del germà de la desapareguda, amb l’ajuda de la companya de pis (correctes Daniel Graó i Juana Acosta) i la investigació de l’agent Santana (convincent Goya Toledo) i per una altra diversos flashbacks que narren els fets que van succeïr amb Cordèlia (una Íngrid García-Jonsson perfecta pel personatge dotant-lo de gran sensibilitat i fragilitat).
El ritme de la proposta és lent però constant, no decau en cap moment, molt indicat pel transcurs dels aconteixements i per a que l’espectador vagi encaixant les diverses peces que va coneixement fins a completar el trencaclosques. Un cop ja les té totes, arriba el coherent desenllaç que dóna pas a un inquietant final, obert a tot tipus de possibilitats.
Ens trobem davant d’una proposta serena i interessant que peça a peça, sense cap sortida de to, sense pressa, però sense donar treva a l’espectador, construeix un thriller notable.