El debut en el gènere de ciència-ficció del director James Gray és una proposta molt més reflexiva i profunda del que podiem esperar a priori. El pròleg ja ens avança que ens trobem davant d’un film d’una factura tècnica excel·lent: amb uns muntatge, so, efectes de so i efectes visuals notables i una fotografia realment brillant.
‘Ad Astra’ és una pel·lícula rodada per l’exhibició del seu omnipresent protagonista, un Brad Pitt que realitza un autèntic tour de force ja que és present en la totalitat de plans del metratge. L’intèrpret (en un canvi total de registre respecte a la recent i decepcionant Érase una vez en… Hollywood) realitza un notable exercici de contenció, marcat pel caràcter del seu personatge, que només es permet emocionar-se en dues ocasions. Malgrat l’esforç, Pitt compleix i resulta creïble però desprèn la sensació de desaprofitar una inigualable oportunitat per lluïr-se. Al seu costat, tenim l’oportunitat de veure dos veterans de luxe com són un cada cop més esporàdic a la gran pantalla Tommy Lee Jones i Donald Shuterland, però el que resulta més sorprenent és la presència de la pràcticament desapareguda del cinema Liv Tyler que només té tres aparicions (missatge gravat, a banda) i no té cap línia de diàleg… Com es pot desaprofitar d’aquesta manera l’actriu?
Els problemes de la proposta són el seu ritme, excessivament lent que acaba provocant que l’espectador arribi esgotat al final (aquest plantejat com a doble: amb una primera opció, que hauria d’haver estat la definitivia, per donar pas a un fos a negre que separa aquest possible final del definitiu i menys arriscat), una constant veu en off que narra els pensaments del personatge central, totalment innecessària ja que no aporta res a la història i el que ens comunica està ben explicat en imatges, i especialment l’excessiva heroïcitat del protagonista: més que un astronauta sembla que sigui un autèntic superheroi, fet que resta realisme al film i provoca que de mica en mica se n’allunyi l’espectador.
En definitiva, ‘Ad Astra’ és un film sòlid, interessant i diferent però que queda lluny d’allò que hauria pogut ser. Una proposta aliena a les pel·lícules habituals del gènere, no apta per a tots els públics.