En el seu retorn al cinema espanyol, el director Paco Cabezas ens ofereix un intens thriller amb aires de western dur, aspre i amarg que aturdeix l’espectador ja d’entrada i el manté angoixat i tens durant tot el metratge.
Amb una factura tècnica excel·lent (destacant especialment el seu muntatge i la seva brillant fotografia) el gran encert del film és un repartiment en estat de gràcia. Començant per la parella protagonista, un creïble Mario Casas i una Natalia de Molina que ens torna a brindar una altra gran interpretació, passant per la família d’ell, sobretot els dos germans que interpreten un entregat Vicente Romero i una espectacular Mona Martínez, fins a la parella de policies que porten el cas que origina tota la trama: un correcte Carlos Bardem i una sòlida, una vegada més, Ruth Díaz. L’altra clau del film és el seu guió (només amb algun punt una mica forçat: el retrobament del matrimoni amb la inspectora al tram final del metratge), amb un ritme intens que no s’atura en cap moment i que manté l’angoixa de l’espectador en tot moment, facilitant-li uns moments puntuals de descans perquè respiri en format de clàssics musicals (brutal el que clou el primer capítol ‘Me quedo contigo’, interpretat amb absolut sentiment per Rocío Márquez). La proposta alterna molt bé els moments més íntims (les converses entre la mare i la inspectora, el desafiament final de la cap dels Santos o especialment el de mare i sogra) amb les seqüències d’acció (destacant la potent entrada policial a Las 3.000 o el clímax final a l’ Hotelito, aquí ja sí western en estat pur) en diverses subtrames que es combinen i complementen a la perfecció.
En definitiva ens trobem davant d’un drama duríssim, no apte per a tots els públics. La violència no té floritures ni concessions, els sentiments estan a flor de pell durant tot el metratge, aconseguint remoure l’espectador i que aquest estigui tan incòmode com expectant a la trama i no perdi la seva atenció ni concentració en cap moment: una proesa habitualment difícil que ‘Adiós’ aconsegueix sobradament. Una gran pel·lícula.