L’escena abans dels crèdits ja ens adverteix del que ens espera: irreverència en estat pur. Sacha Baron Cohen afegeix un nou element a la seva galeria de surrealistes personatges que formen Ali G, Borat, Bruno i el Dictador. Si bé no té la denúncia social que podien tenir els incials Ali G o Borat, manté la crítica esmolada i àcida en aquesta ocasió apuntant a personatges dels 80 com Freddie Mercury, George Michael o Bill Cosby i als actuals Daniel Radcliffe i Donald Trump.
Resulta sorprenent la química entre els dos protagonistes del film: els germans interpretats pel mateix Baron Cohen i Mark Strong, qui per un cop no interpreta al dolent com és habitual en la seva filmografia, ja sigui en les escenes d’acció, molt aconseguides, com en alguns hilarants diàlegs. Tot i abusar de l’escatologia: els dards, l’elefant o els coets del desenllaç, la pel·lícula té escenes realment divertides com la presentació de Sebastian a la família de Nobby, la posterior visita al pub, la missió a l’hotel africà o l’escena postcrèdits.
‘Agente contrainteligente’ és una proposta homesta que no enganya a ningú. Ofereix allò que se n’espera: despropòsit rere despropòsit, escenes surrealistes, tocs escatològics, gags realment absurds i una nova ració de Sacha Baron Cohen 100% fidel al seu estil capaç de provocar-nos més d’una rialla complint així amb el seu objectiu.