Netflix ha volgut crear el seu propi agent en la línia del mític 007 (no té la seva elegància ni de lluny) o del popular Ethan Hunt (no arriba a la seva espectacularitat), el resultat final però és una mala imitació: una proposta estàndard, típica, tòpica i que no aporta absolutament res de nou.
El seu pròleg és prometedor; una frenètica i ben rodada seqüència d’ acció que ens presenta el personatge del títol (una entregada Gal Gadot que fa el que pot en un guió francament pobre). Posteriorment assistim a una altra seqüència trepidant, ara a Lisboa, que finalitza amb un inesperat gir de guió. Però, curiosament, després d’ aquesta potent arrencada el film cau en l’ avorriment. A partir d’ aquí la pel·lícula segueix tots els cànons del cinema d’ espies, sense apartar-se’n en cap moment. Un dels trets que sorprèn molt d’ aquesta ‘Agente Stone’ és la presència de Glenn Close; més que la seva participació, certament inaudita, només té una única escena donant vida a un personatge d’ un rol totalment prescindible. Com es pot malgastar una actriu del seu talent en una aparició tan pobre?. Igualment desaprofitats resulten els secundaris de l’ equip, Jing Lusi i Paul Ready, mentre que, en canvi, es potencia el personatge de Jamie Dornan: totalment pla i inexpressiu durant tot el metratge.
Ens trobem davant de l’ habitual pel·lícula d’ origen amb un final obert a que segueixin les aventures de l’ agent del títol, però aquesta seqüela és absolutament innecessària: aquest film no augura res que faci preveure que una nova entrega millori en res l’ original. Una pel·lícula d’ acció que serveix de simple i fàcil entreteniment per a un públic amb expectatives realment baixes o directament nules.