‘Ahora o nunca’ és una comèdia absolutament típica i tòpica sense cap punt d’originalitat. La seva gran aposta era la seva parella protagonista, la qual per sort pràcticament no coincideix al llarg del metratge ja que la seva química és nul·la.
Realment ens trobem davant de dues històries en una: d’una banda la que transcorre a Anglaterra encapçalada per María Valverde, força correcta en la seva faceta còmica. Al seu costat un grup homogeni i compacte que funciona bé, tot i que recorda, i molt, el grup femení que fa poc veiem a ‘Como sobrevivir a una despedida’ tant per la tipologia de personatges com pels seus rols. Paral·lelament tenim l’altra cara, el periple per Europa del trio format per un Dani Rovira que es dedica a repetir els tics del personatge que li va donar el Goya per ‘Ocho apellidos vascos’ i que després de la seva continuació necessita un canvi radical de registre que eviti el seu encasellament, ja molt avançat, com a actor còmic i limitat, Joaquín Nuñez que no convenç en la seva estrena en el gènere de la comèdia i un desaprofitadíssim Jordi Sànchez; interactuen realment poc i no funcionen ni com a grup ni per separat.
Com a transició entre les dues històries tenim el viatge en autobús de la resta de convidats a la boda comandats per una desafortunada Melody Ruiz en el seu debut cinematogràfic. Farcit de personatges realment absurds i prescindibles que no aporten res al conjunt, més aviat el perjudiquen.
El film té el metratge justament escàs per no arribar a cansar l’espectador. Superat aquest greu perill, ‘Ahora o nunca’ resulta una proposta fàcil, fluixa i bastant pobre que s’oblida tant bon punt surts de la sala.