‘Al encuentro de Mr. Banks’ és un film fet amb amor; amor a una pel·lícula, ‘Mary Poppins’, i amor a un creador, Walt Disney (un molt creïble Tom Hanks), a qui es presenta com un dels personatges de les seves pel·lícules: bo, agradable, capaç de fer i aguantar-ho tot per complir una promesa feta a les seves filles.
L’altra cara de la moneda és P. L. Travers (excel·lent Emma Thompson, en el seu millor paper en anys), una escriptora maniàtica, obsessiva i estricta que, malgrat tot, acaba provocant-nos tendresa i empatia a mesura que coneixem la seva història, ja que la pel·lícula no narra únicament l’origen de la cèlebre pel·lícula ‘Mary Poppins’ i la titànica tasca de dur-la a la gran pantalla, narra també l’origen del personatge en la literatura. Tenim dues pel·lícules en una, dues històries mostrades en paral·lel, que es complementen i enllacen a la perfecció.
Aquest particular biopic, és cinema dins de cinema sense ser-ho: en cap moment veiem el rodatge, sino la preproducció. Assistim a la creació dels personatges, cançons i moments que tots recordem. Rodada amb una acuradíssima ambientació (vestuari i direcció artística) i una brillant banda sonora, aconsegueix que entris en la història, en les dues, des del principi i que pateixis tant en una (gràcies especialment al convincent Colin Farrell) com et diverteixi l’altra, principalment en les escenes entre Thompson i l’entranyable Paul Giamatti, fins arribar a un final en que et pots identificar perfectament amb els personatges i les seves diferents emocions. El film provoca que surtis del cinema amb alguna de les populars melodies de ‘Mary Poppins’ al cap i amb ganes de revisar-la. Tot un encert.