Ens trobem davant d’un film visualment perfecte. Tècnicament brillant (muntatge, so, efectes de so i efectes visuals), amb moments realment espectaculars com la invasió a França inicial que ens evoca inevitablement a l’inici de l’excel·lent ‘Salvar al soldado Ryan’, de Steven Spielberg, però en versió alienígena. Tom Cruise demostra, un cop més, que es troba còmode en el gènere de ciència-ficció com ja vam veure a ‘Minority report’, ‘La guerra de los mundos’ o ‘Oblivion’, i al seu costat Emily Blunt també convenç com a màquina de matar.
‘Al filo del mañana’ resulta una proposta molt entretinguda, complint així amb el seu objectiu, però acaba resultant massa repetitiva tot i les variacions de cada nou dia. És ben cert que el guió exigeix aquesta constant repetició però se n’abusa excessivament arribant a saturar, fet que provoca que quan la història avança, per fi, de manera línial i es trasllada a París, l’espectador hi arribi cansat i la seva atenció i tensió ja han decaigut força. Una retallada d’uns vint minuts de metratge en el primer tram de la pel·lícula hagués provocat una sensació final de més força i intensitat, esdevenint, així, una proposta totalment rodona.