El darrer treball de Robert Zemeckis és un drama romàntic en temps de guerra que acaba convertint-se en un thriller d’espies amb un únic propòsit: el lluïment de la seva glamurosa parella protagonista.
El guió està dividit en dos blocs perfectament diferenciats. L’inicial se situa a Casablanca (amb alguns passatges al desert que evoquen inevitablement a l’oscaritzada ‘El paciente inglés’). Assistim al començament de la relació dels dos personatges centrals: un sorprenentment fluix Brad Pitt i una correcta, però lluny de la seva intensitat habitual, Marion Cotillard. El ritme és massa lent, els diàlegs realment pobres, el metratge (fruit de la reiteració innecessària de certs aspectes) excessivament dilatat i la química entre els dos espies nul·la.
Després de l’impàs de l’arribada a Anglaterra i el naixement de la filla (escena absolutament inversemblant) amb la sospita comença el segon bloc. Tot i que millora força respecte al pròleg africà, l’espectador ja ha perdut l’interés en la trama. Nous diàlegs tan bàsics com fluixos i un desenllaç previsible no ajuden a salvar una proposta que fa molt minuts que ha naufragat.
‘Aliados’ és una pel·lícula massa simple si tenim en compte el prestigi del seu director i el carisma, que aquí no es percep en cap moment, de la seva parella protagonista. Un excel·lent i acuradíssim treball de vestuari és l’únic que es pot destacar d’un film que desaprofita totalment les seves enormes possibilitats. Una gran decepció.