Després de la fluixa ‘Prometheus’, Ridley Scott recupera el pols i s’acosta més a l’original en aquest segon capítol de la preqüela de la mítica pel·lícula de 1979.
Aquesta ‘Covenant’ en el seu plantejament evoca a ‘Alien’ amb el despertar de la tripulació de la nau del títol. La missió en baixar a la superfície ofereix un tram interessant, especialment en el moment de l’aparició de la primera criatura a la nau d’exploració: instants d’alien en estat pur. L’altra part de l’expedició troba a David, nexe d’unió amb l’anterior ‘Prometheus’. Aquí el ritme del film resulta irregular. Mentre la nova tripulació manté bé la tensió, la trobada David/Walter i la seva reflexió filosòfica sumada a l’explicació dels fets anteriors (visualment potents, tot s’ha de dir) és lenta i el ritme se’n ressenteix força així com la seva credibilitat, un gir de guió excessivament forçat.
Superats aquests minuts d’impàs, l’acció arrenca de nou amb el rescat del grup per part de la resta de la tripulació de la Covenant. Un cop a bord, el desenllaç final ret homenatge a ‘Aliens: el regreso’: ja sigui per l’aspecte de la capitana Daniels (una Katherine Waterston que mostra un cop més la seva versatilitat després de films tan diferents com Puro vicio, Steve Jobs o Animales fantásticos y dónde encontrarlos) com pel seu enfrontament amb la criatura que recorda molt el de la tinent Ripley amb la reina alien al film de James Cameron. Quan tot sembla resolt, un previsible gir de guió deixa el final obert respecte el futur dels colons que transporta la nau i que succeirà quan arribin al seu destí, fets que veurem al proper capítol d’aquesta nova trilogia.
Tot i que aquest film suposi una reconciliació amb Scott després de la decepció que va suposar ‘Prometheus’ i que millori notablement l’anterior, la sensació després de veure la pel·lícula segueix sent la de trobar-nos davant d’una trilogia totalment innecessària, tal i com li va ocórrer a George Lucas amb la segona trilogia de ‘Star Wars’ (a la que en aquesta entrega s’hi fa un divertit homenatge en el seu pròleg pre-crèdits).