El remake de l’anime homònim de 1993 és una proposta visualment potent, però un cop ens hem acostumat a l’espectacular recreació de Ciudad hierro ens trobem davant d’un film sense ànima. Notable l’esforç en la recreació del personatge del títol però no es pot dir el mateix dels personatges ‘humans’ que l’envolten: començant pel seu creador, un Christoph Waltz que resulta convincent en el seu rol de doctor però desconcertant en la seva faceta secreta, una Jennifer Connelly que demana més minuts de metratge per entendre el procés que l’ha dut fins a la seva situació actual i un Mahershala Ali que no convenç en rol de dolent de la història i demostra, una vegada més, que és un intèrpret estranyament sobrevalorat (oscar al millor secundari per Green Book).
‘Alita’ és una pel·lícula d’aventures prou entretinguda. A part de la seva factura tècnica (excel·lents el seu muntatge, so, efectes de so i efectes visuals) són destacables algunes escenes com la baralla entre caçadors al bar (el personatge de Zapan recorda moltíssim el dolent de la mítica ‘Los inmortales’) o els flashbacks de combat de la protagonista així com la impactant seqüència de la prova de Motorball, visualment brillant. Malgrat tot, aquests encerts només serveixen per guarnir un film tòpic i buit que acaba fent-se excessivament llarg per a l’espectador, que arriba al final dels seus dilatadíssims 121 minuts realment esgotat.
En definitiva, ‘Alita’ és una proposta que satisfarà el públic menys exigent, ja que ofereix una dosi d’evasió i entreteniment certament sòlida, però malgrat que, en aquest sentit, compleix plenament amb el seu objectiu es troba a faltar, i molt, la profunditat i reflexió que ofereix la seva premisa argumental. Esperem que, tot i el seu final, no arribi la seva tant innecessària com inevitable continuació.