15 anys després de l’ entretinguda ‘Escondidos en Brujas’, es tornen a reunir el seu director i guionista, Martin McDonagh (doblement nominat a l’ oscar guió i direcció per aquest nou film), amb la seva parella protagonista: Colin Farrell (nominat a millor actor protagonista) i Brendan Gleeson (nominat a millor actor secundari), en aquesta original i surrealista ‘Almas en pena de Inisherin’.
Perfectament ambientada, preciosa banda sonora (nominada a l’ oscar) i excel·lent fotografia (apartat que també mereixia nominació), la proposta descol·loca l’ espectador amb el desencadenant del guió. A partir d’ aquí coneixem la personalitat i l’ estil de vida dels peculiars habitants de l’ Inisherin del títol, en que destaquen especialment els dos intèrprets secundaris, tots dos també nominats: sòlid Barry Keonagh (amic del protagonista) i brillant Kerry Condon (germana del protagonista i la millor del repartiment amb diferència) en el que representa una dissecció d’ aquesta petita comunitat. El metratge transcorre amb un ritme lent, amb uns diàlegs molt aconseguits que van sumant surrealisme al film, que manté l’ espectador desconcertat i intrigat a parts iguals però que, potser pels seus excessius 114 minuts, acaba esgotat i desitjant que arribi el desenllaç; el qual, per cert, resulta decepcionant i deixa l’ espectador perplex i buscant el sentit al que acaba de veure.
‘Almas en pena de Inisherin’ és una pel·lícula honesta i agradable, rodada amb un bon pols narratiu i amb un estoll d’ intèrprets en estat de gràcia; a l’igual que l’ anterior treball del director, la intensa i magistral Tres anuncios en las afueras, però amb un resultat final molt inferior a aquella. Ens trobem davant d’ una proposta sobrevalorada (les nominacions a pel·lícula, direcció i muntatge són força discutibles) i no apta per a tots els públics: l’ espectador corre el seriós risc de no entrar en la història i passar una estona francament avorrida. Malgrat tot, val la pena arriscar-se.