El trasllat a la gran pantalla de la novel·la homònima de l’ escriptor Robert Littell és una proposta d’ acció de manual: segueix els cànons típics i tòpics del gènere amb un resultat tan previsible com intranscendent.
El film té diversos problemes, el principal el seu repartiment: no resulta creïble ni convincent, començant per l’ entregat Rami Malek (que desde la seva increïble recreació de Freddie Mercury a Bohemian Rhapsody no ha fet cap altre treball destacable), passant per la testimonial Rachel Borsnahan, els arquetípics Laurence Fishburne i Caitriona Balfe, fins als desaprofitats John Bernthal i Michael Stuhlbarg. El seu guió, a més de lent i avorrit (els seus 123 minuts s’ acaben fent molt llargs), té diverses llacunes i deixa molts interrogants sense resposta (la relació entre Malek i Bernthal, l’origen de la relació amb l’ inquilí, el finançament de les activitats del protagonista i, malauradament, un llarg etc) que desvirtuen la, ja de per si fluixa, trama. És ben cert que les trobades amb els tres primers objectius estan força aconseguides però, sorprenentment, el quart i més important objectiu es resolt de manera fàcil i abrupta deixant una sensació final de decepció.
En definitiva, el títol de la pel·lícula, ‘Amateur’, es podia aplicar a la direcció de la proposta, sembla una òpera prima; algú que s’ incorpora al gènere i es limita a copiar els nombrosos films del mateix estil que arriben cada any a la cartellera però intentant anar sobre segur, sense el més mínim risc ni originalitat, amb un resultat simple, pobre i fàcilment oblidable.