Al llarg de la seva carrera, el cineasta Michael Bay ha alternat blockbusters de ciència-ficció amb trepidants propostes d’acció, aquesta ‘Ambulance, plan de huida’ pertany al segon grup.
Com en tota la filmografia del seu director, la pel·lícula és tècnicament perfecta, destacant especialment el seu muntatge (malgrat que, tot s’ha de dir, abusa excessivament de les preses rodades amb drons fins i tot quan aquesta tècnica no aporta res), el so i efectes de so. La parella protagonista, Yahya Abul-Mateen II i Jake Gyllenhaal, sense lluïr-se, compleix i té força química; a la que se suma una sòlida Eiza Gonzalez, qui després de molts rols com a secundària reclama ja algun merescut personatge protagonista. Mentre que l’acció (és inevitable pensar en l’adrenalítica ‘Speed’, dirigida per Jan de Bont al 1994) té un ritme constant (amb alguna seqüència certament aconseguida, com el tiroteig a la sortida del banc, que ens evoca a la brillant ‘Heat’, dirigida per Michael Mann al 1995) que fa que, tot i els seus potser excessius 136 minuts de metratge i la certa monotònia de part del film, la proposta no cansi l’espectador i manté la seva atenció. Per contra, també una tònica constant en la carrera de Bay, l’acció i els efectes acaparen tota l’atenció, descuidant, i molt, el guió (totalment pla i senzill) i la construcció de personatges: absolutament tots els rols són de manual, així com també les seves relacions, i els presumibles apunts humorístics resulten certament desafortunats.
En definitiva, no busquem, ni esperem, grans personatges ni profunditat a ‘Ambulance, plan de huida’ ja que ni els trobarem ni els necessita. Som davant d’una entretinguda proposta que no té altre objectiu que oferir una ració de pura desconnexió sense cap altre pretensió i en aquest sentit ho aconsegueix. Una pel·lícula d’absoluta evasió, per no pensar: simplement per deixar-se portar i gaudir-la.