‘Amor en su punto’ és una comèdia senzilla amb el món de la cuina de fons com a tret diferencial. Aquest és l’únic punt de relativa originalitat per una història que per la resta resulta típica i tòpica. Amb un inici que ens pot evocar l’excel·lent ‘Cuando Harry encontró a Sally’, la pel·lícula segueix al peu de la lletra l’estructura de la comèdia romàntica standard.
A més d’una sensació important de déjà vu, el film té un altre handicap important: el seu protagonista. Richard Coyle no resulta creïble en cap moment i el seu carisma i empatia resulten nuls, com també és nula la seva química amb Leonor Watling, realment radiant i sense cap dubte el millor del film. Des de la ja llunyana ‘A mi madre le gustan las mujeres’ no l’havíem vist tan desenfadada i divertida. Malauradament tot i la seva entrega no evita el naufragi general d’una pel·lícula que acaba avorrint tot i els seus escassos 90 minuts de metratge.
Fent un símil culinari, ‘Amor en su punto’ és un plat de menjar fast-food: cuinat amb un ingredient realment deliciós (Watling) que destaca especialment sobre la resta però que no evita que, un cop digerit, no deixi cap sensació ni regust i sigui absolutament fàcil d’oblidar.