Javier Ruiz Caldera ha demostrat que domina la comèdia en qualsevol registre: la paròdia (Spanish movie), l’adolescent (Promoción fantasma), la guerra de sexes (Tres bodas de más) i ara la comèdia d’acció en aquesta aconseguida ‘Anacleto: agente secreto’. Un film ple d’homenatges a films com James Bond en l’estil del tema que obre la partitura de la pel·lícula, a ‘El silencio de los corderos’ amb aquesta cel·la plena de dibuixos (de l’Anacleto del còmic original), la frase típica de Danny Glover a la saga ‘Arma letal’ o les referències directes al mateix 007, a Jason Bourne i a ‘Jungla de cristal’.
La proposta té un ritme trepidant i sense treva, que alterna acció amb la comèdia gràcies als diàlegs entre Adolfo i Anacleto i sobretot amb el personatge de Berto Romero, el millor de la pel·lícula amb diferència. Al seu costat l’altra secundària de luxe és Alexandra Jiménez, actriu que fa anys que reclama un personatge d’absolut protagonista. Ells dos acompanyen a un entregat Quim Gutiérrez en la que és, juntament a ‘Una hora más enCanarias’, la seva millor comèdia. Amb un enemic convincent, com és Carlos Areces, curiosament el més fluix és el seu protagonista Imanol Arias, que no està a l’alçada de la resta d’estoll d’intèrprets.
Sense ser una proposta rodona, aconsegueix sobradament el seu pròposit: entretenir, i molt, a l’espectador amb escenes hilarants, com l’esmorzar familiar a casa dels dos germans, i especialment en qualsevol aparició de Berto Romero. Molt divertida.