L’ any 1997 es va estrenar ‘Anaconda’ un autèntic desgavell sense sentit que malgrat tot va despertar certes simpàties que han provocat que ara arribi aquesta ració de metacinema: com un grup de fans del film intenten rodar un remake. El resultat, tot i que millor que l’ original (fet no té cap mèrit ja que era francament fàcil) resulta igualment fallit.
La premisa és encertada: aquesta dualitat remake dins de remake (boníssim l’ apunt autoparòdic de Sonny Pictures amb un suposat remake real del film així com els dos cameos dels personatges de l’ anterior) però el resultat no funciona. El repartiment és previsible: Jack Black i Paul Rudd donen vida a la parella protagonista, uns personatges en que els hem vist en moltes ocasions; Thandie Newton, que demostra que es pot desenvolupar en qualsevol gènere; i un Steve Zhan repetint el mateix tipus de personatge que ha interpretat durant tota la seva carrera. Els gags resulten irregulars; les escenes del rodatge de la nova versió tenen la seva gràcia, el tram del dol pel personatge del títol està excessivament dilatat; i el moment escatològic resulta absolutament prescindible. Un cop l’ acció deixa la ficció i es converteix en una aventura real la proposta, tot i augmentar la intensitat i el ritme, perd interés i el tram final acaba sent força pobre.
Probablement la intenció d’ aquesta ‘Anaconda’ era emular l’ èxit del remake Jumanji, però a diferència d’ aquella (una excel·lent i entretinguda proposta d’ aventures) en aquesta ocasió el resultat final no compleix el seu objectiu: ens trobem davant d’ una comèdia fàcil, només apta pels seguidors més fidels del gènere, i del seu repartiment.