Si al spin off Animales fantásticos y dónde encontrarlos es feien algunes referències a la popular saga de Harry Potter, en aquesta continuació ja hi ha una vinculació directa; tornem a la mítica Hogwarts, el protagonista d’aquesta nova saga, Newt (un assentat en el personatge Eddie Redmayne) hi va estudiar i coneixem el seu mentor, l’ara jove Albus Dumbledore (bona elecció la de Jude Law per interpretar-lo). Però si aquella era excessivament infantil aquesta resulta molt més fosca, gràcies principalment al malvat de la història (encertat Johnny Depp).
Com l’anterior té una factura tècnica excel·lent: so, efectos visuals i de so, així com també un acurat treball d’ambientació: direcció artística i vestuari, novament amb una precisoa banda sonora (repeteix James Newton Howard) però tot i aquests encerts el film, també com l’anterior, acaba avorrint a l’espectador i esgotant-lo amb un metratge també dilatadíssim, 134 minuts. El guió acaba resultant un culebrot familiar molt enredat en que, si fins i tot els fans de la saga es poden perdre fàcilment, els aliens a la franquícia no s’enganxaran en cap moment. S’ha de destacar els canvis d’importància en el rol del quartet protagonista de l’anterior, així mentre Porpentina i Jacob en perden, Queenie en guanya mentre que el misteriós Credence (novament impassible Ezra Miller) segueix mostrant-se com un element clau d’aquesta nova saga com demostra la revelació final, mirant ja la inevitable tercera entrega.
Si bé és ben cert que té alguna seqüència realment brillant (la reunió de mags dirigida pel Grindelwald del títol) o l’aparació de nous personatges (el citat Dumbledore), i el desenvolupament d’algun ja conegut (la interessant Zoë Kravitz), la pel·lícula no millora el seu ja de per si pobre antecedent però la seva legió de seguidors és tan fidel i entregada que la franquícia es pot allargar tant com es vulgui, fins al nivell de la també excessiva i eterna ‘Harry Potter’. És necessari?