La nova franquícia de l’univers de Harry Potter ha començat amb els mateixos problemes, totalment lògic si tenim en compte que el seu director és el responsable dels quatre darrers capítols de l’anterior saga. Ens trobem davant d’una proposta decepcionant, massa infantil i amb un metratge, 140 minuts, realment excessiu, dilatat per la recreació en certs passatges que no aporten res a la trama: el mostrari d’animals fantàstics del títol que el protagonista porta a la maleta o la cacera al zoo per exemple.
Té, això sí, una factura tècnica excel·lent: so, efectos visuals i de so, així com també un acurat treball d’ambientació: direcció artística i vestuari, envoltats per una banda sonora (un dels millors trets del film) de James Newton Howard que no té res a envejar a la que va compondre John Williams pel jove mag. Però tot i els encerts a nivell visual l’espectador no arriba a enganxar-se a la pel·lícula en cap moment. Principalment per dos motius: un guió tan pobre i simple com previsible i un estoll d’intèrprets sense carisma. Cap dels seus personatges desperta la més mínima empatia ni complicitat: començant pel seu protagonista, sorprenent que Eddie Redmayne després d’un oscar i una altra nominació consecutiva pels seus brillants treballs a La teoría del todo i La chica danesa realitzi un treball tan fluix. Al seu costat Katherine Waterston (la millor del repartiment) en un nou canvi de registre respecte a Puro vicio o Steve Jobs desmostrant la seva enorme versatilitat, un Dan Fogler que respon com a apunt còmic, una Alison Sudol que només resulta un guarniment i un Colin Farrell lluny de la seva intensitat habitual que a més es veu afectat d’una inexplicable transformació final.
Com no podia ser d’una altra manera, malgrat que la trama central queda resolta, el final està obert per donar pas a la nova entrega i ja apunta certes referències que l’acosten a Harry Potter: la menció en més d’una ocasió de Hogwarts així com l’interrogant del parentesc del protagonista amb el seu director, Albus Dumbledore.
Aquesta ‘Animales fantásticos y dónde encontrarlos’ és només apta per als fans de les aventures i personatges sorgits de la ploma de J.K. Rowling, la resta d’espectadors s’avorriran, i molt.