L’òpera prima de Jota Linares és una proposta íntima i intensa. El novell cineasta se’n surt en la seva doble faceta: guionista i director. El guió i tempo provoca que l’espectador no pugui distreure’s en cap moment ja que, tot i el pròleg (on es troba a faltar més claredat en la participació d’un dels personatges clau de la trama, tot s’ha de dir), anem coneixent els detalls de la història a mesura que avança el metratge (excel·lent, per exemple, com coneixem la faceta personal del candidat: amb un perfil radiofònic mentre la protagonista va en taxi) i amb l’aparició de nous personatges.
Com a director dota la pel·lícula d’un pols ferm, mesurant molt bé el ritme i aconseguint seqüències de gran intensitat, com la trobada de Virginia i Víctor a casa d’aquest o el sopar a quatre a casa de la parella protagonista. En aquest film tothom té quelcom per amagar però res és realment allò que sembla a priori, emmarcant, encertadament, aquesta allau de secrets en una important campanya política on qualsevol relliscada pot esdevenir fatal per a la consecució de l’objectiu marcat. Es nota que Linares confia plenament en els seus intèrprets: una sòlida Natalia de Molina que torna a desenvolupar un rol protagonista en que, però, no està a l’alçada del seu punyent treball a ‘Techo y comida’, el seu fins a dia d’avui altre paper central; un Daniel Grao que, tot i que correcte, denota manca de força i convicció en el seu personatge; i especialment els dos secundaris, d’una banda, la malauradament esporàdica a la gran pantalla, Natalia Mateo que demostra, un cop més, l’excel·lent actriu que és, i per una altra el sorprenent Ignacio Mateos que acapara tota l’atenció en cada aparició. Només el personatge de Borja Luna falla en el sentit que el seu rol resulta innecessari, excessiva la durada del seu reportatge fotogràfic, i quan és partícep del secret clau que atormenta els seus amics la seva reacció resulta massa simple i intrascendent.
En definitiva, ‘Animales sin collar’ resulta un debut notable que atrapa l’espectador des del principi, alimentant la seva atenció i interés amb un calculat trencaclosques que va resolen a mesura que es van produïnt les diferents revelacions durant els seus ajustats 96 minuts de metratge. Una proposta força interessant.