Hem de ser molt conscients del que anem a veure. Es tracta d’un producte 100% familiar de fàcil consum, de manera que no esperem cap gran pel·lícula (que no ho és) ni un guió molt treballat (que tampoc ho està), sino una proposta que simplement busca entretenir i ho aconsegueix, a estones. Aquest remake del musical de Broadway que ja va traslladar al cinema John Huston al 1981 és una proposta fàcil que no aporta res, amb un metratge excessiu ja que algun número musical és totalment prescindible i amb una protagonista pràcticament omnipresent, la jove Quvenzhané Wallis, que arriba a carregar de tan bona i perfecta que és.
El punt d’interés del film es veure com es desenvolupen els seus intèrprets en el gènere musical, al que la majoria no estan acostumats. Jamie Foxx és qui més problemes té amb el seu personatge a qui no acaba d’agafar la mesura en cap moment. Al seu costat, Bobby Cannavale resulta correcte com també Rose Byrne, demostrant un cop més la seva versatilitat i capacitat de resultar convincent en qualsevol rol i gènere. Però l’autèntica sorpresa és Cameron Diaz, qui en la pell de l’entranyable, en el fons, senyoreta Hannigan ens porta una de les millors interpretacions de la seva carrera.
Això sí, és imprescindible veure-la en versió original: el doblatge dels temes musicals és un autèntic desastre.