‘Aprendiz de gigoló’ és una proposta que podia perfectament haver escrit i/o dirigit el mestre Woody Allen. Conté els temes propis presents en tota la seva filmografia: New York, la religió, les relacions de parella… als que Turturro afegeix sensibilitat i romanticisme.
La pel·lícula té un guió carregat d’humor hilarant amb diàlegs realment divertits, acompanyat d’una de les millors bandes sonores de l’any; amb una acuradíssima selecció musical al costat d’una preciosa partitura, en que tot l’estoll de protagonistes està entregat a la causa, ja sigui en personatges més secundaris: convincent Sharon Stone, sorprenent Sofia Vergara o l’esforçat Liev Schreiber com els protagonistes: desenfadat Woody Allen, mesurat John Turturro i fràgil Vanessa Paradis.
Tot i que la història no resulta creïble en cap moment, aquest handicap no evita que es produeixi una empatia amb absolutament tots els personatges, fet realment difícil d’aconseguir. Si li afegim escenes realment divertides (el partit de beisbol amb els nens, el trio, el viatge de Dan al ‘judici’) tenim com a resultat un film rodó apte per a tot tipus de públic, especialment per a la immensa legió de seguidors del director de New York. Segurament ens trobem davant de la millor proposta de Woody Allen en anys, curiosament sense ser de Woody Allen.