El trasllat a la gran pantalla de la novel·la de Michael Koryta és una proposta competent i ben realitzada però típica i tòpica; segueix tots els cànons del gènere sense cap tipus d’originalitat, només la localització del desenvolupament de la història i la professió de la seva protagonista (una Angelina Jolie el personatge de la qual recorda vagament el de Sylvester Stallone a, la ja llunyana, ‘Máximo riesgo’), bombera forestal, representen una certa diferenciació. Precisament les seqüències en les que el foc està present són les millors, amb diferència, ja que, com el mateix element, resulten certament hipnòtiques: com apunta un dels personatges ‘he mirat al foc directament als ulls i ha estat preciós’.
La resta d’elements del film són certament clàssics: un nen espantat i acorralat que s’aferra a l’única persona en qui pot confiar (la seva relació evoca a, la també llunyana, ‘El cliente’), la qual està traumatitzada per un accident del passat i el salvament del nen es convertirà en la seva redempció, mentre són perseguits per dos sicaris professionals i sense escrúpols (Aidan Gillen i Nicholas Hoult que mantenen bona química). En segon pla hi trobem l’ex d’ella i la seva nova parella que, casualment, són la única família que queda a la víctima, un apunt massa casual i forços: dos personatges que no aporten massa i la seva particular història només serveix per dilatar el metratge final: uns 100 minuts que acaben resultant excessius, la història és tan repetitiva i poc original que no dóna per tant. En definitiva, ‘Aquellos que desean mi muerte’ és una correcta proposta de consum fàcil, però tan fàcil que s’oblida immediatament en abandonar la projecció.