La representant del cinema argentí en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa de la propera edició dels oscars és una pel·lícula que desprèn credibilitat en cada segon de metratge: descomunal i absolutament necessària.
El film narra la lluita de David contra Goliat en el procès més important de la història d’ Argentina. El David de la història és Julio Strassera (un Ricardo Darín contingut i incommensurable) acompanyat del jove Luis Moreno Ocampo (sòlid Peter Lanzani), notable la química entre tots dos amb algun moment brillant (la seva primera trobada, la discussió) que s’ enfrontaran no només a tot l’ organigrama de l’ estat sino a pràcticament tothom. Sort que al seu voltant tindran, especialment Strassera, el suport de diversos personatges que ofereixen seqüències brillants: la seva dona (la seva actitud envers el marit reclama més minuts de metatge), el seu mentor (especialment la seva darrera conversa) o el seu amic director teatral, així com el conjunt de col·laboradors que la parella d’ advocats tenen durant la preparació del judici (novament excel·lents les entrevistes per formar el grup d’ assessors). El guió està perfectament estructurat i té molt ritme, tot un encert gens fàcil ja que ens trobem davant d’ una pel·lícula judicial, i sap combinar la seriositat i rellevància del moment històric, les diferents pressions que envolten el cas, les diverses opinions prèvies personals de cadascú (emotiva la conversa telèfonica mare-fill d’ Ocampo), la duresa dels relat dels testimonis, i l’ esperança i significat per a la societat argentina que desencadenarà el veredicte final del procès.
Ens trobem davant d’ una obra mestra, ‘Argentina, 1985′ és una pel·lícula de visió obligada. Santiago Mitre dirigeix una proposta realment imprescindible, sense cap dubte un dels millors films de l’ any.