Aquest thriller és una proposta difícil; costa entrar en la trama, però un cop ho fas t’ atrapa i et manté en tensió durant els seus ajustats 99 minuts de metratge.
El pròleg resulta enganyós; amb una pausada escena en que coneixem a la protagonista i la posterior seqüència realment tendra. Però un cop es produeix el trasllat a l’ edifici en que es desenvoluparà l’ acció la proposta es torna dura, aspra i sense concessions. S’ ha de destacar la seva excel·lent factura tècnica; amb un muntatge brillant, que combina uns interessants plans seqüència (l’ entrada del grup d’ antidisturbis a l’ immoble) amb plans fixes (la darrera conversa de ràdio de la protagonista), envoltat per un aconseguit so i una curiosa fotografia. També ressalta la seva parella protagonista: d’ una banda una Natalia de Molina en el seu paper més físic i que demostra que sap lluïr-se en qualsevol rol (aquí encara més lloable ja que resulta molt difícil sentir la més mínima empàtia pel seu personatge ja que, a més de ser policia, la seva decisió inicial no ajuda com es ressalta la en la darrera conversa radiofònica) i per altra una convincent Bella Agossou, la inesperada aliada de Dani, amb la que manté una estranya química. Igualment resulta molt aconseguit el personatge que interpreta Lucas Nabor, fred i immutable durant tot el metratge i que reclama més minuts en pantalla, ja que només té una escena i la resta del film el sentim a través de la ràdio.
‘Asedio’ no és una pel·lícula fàcil, és un film d’ extrems: o entusiasma o no agrada gens, però no hi ha mitges tintes. Val la pena donar-li una oportunitat i jugar-se-la, per descobrir en quin dels dos extrems us situa. Molt recomanable.