‘Asher’ és un film força tòpic i no aporta res de nou; relata la retirada del seu protagonista en la seva època crepuscular, un antic agent del Mossad israelí que sobreviu guanyant-se la vida com assassí a sou. Vol posar fi a la seva feina però, com sempre, es veurà obligat a acceptar un últim encàrrec que es convertirà en una qüestió personal.
El film té dos greus problemes. D’una banda un guió que a més de pobre i típic està farcit d’errors importants ja sigui pel desenllaç de certes subtrames, moltes escenes rodades de manera molt forçada i diverses actuacions d’alguns personatges que no tenen cap lògica ni sentit. L’altra és el seu protagonista, Ron Pearlman s’enfronta al seu primer rol de personatge central i no està a l’alçada. Demostra les seves enormes limitacions i carències per dur tot el pes d’un film. Molt marcat pel seu peculiar físic, l’actor s’ha vist durant pràcticament tota la seva carrera obligat a interpretar personatges estranys i alternatius en títols com ‘El nombre de la rosa’ o les dues entregues de ‘Hellboy’, per citar-ne algunes, i ara no se’n surt en la pell d’una persona ‘normal’. Pocs alicients pot oferir aquest thriller dramàtic, només la sempre efectiva presència de Framke Janssen i l’oportunitat de tornar a veure en la gran pantalla els veterans Jacqueline Bisset i Richard Dreyfuss.
En definitiva una pel·lícula realment simple, tan intranscendent com previsible. Una proposta innecessària, fluixa i que no té cap sentit. Malauradament les accions, sentiment i motivacions d’Asher no aconsegueixen despertar el mínim interés de l’espectador. Una autèntica pèrdua de temps.