Els darrers anys el biopic musical s’ ha posat de moda, però les propostes que han arribat, de moment, enguany han estat fallides: ni Bob Marley, one love ni aquesta ‘Back to black’ no estan a l’ alçada dels seus carismàtics protagonistes: Bob Marley i Amy Winehouse respectivament.
Res funciona en aquesta pel·lícula. El guió se centra en la faceta personal de la protagonista (correcta Marisa Abela) i la seva relació amb el que va arribar a ser el seu marit, Blake (sobreactuat Jack O’Connell), però estranyament, tractant-se d’ un biopic musical, la carrera de l’ artista queda en segon pla i mostra masses llacunes (ni l’ enregistrament del primer disc, ni el canvi de discogràfica, ni el desembarcament a EEUU amb el correspont èxit, només reflexat en l’ assatjament dels paparazzis, però de premsa rosa, ni la consagració amb els Grammy: només la gala d’ entrega), de la mateixa manera el film arrisca poc i les actuacions musicals presents en el metratge pràcticament totes estan retallades i no es desenvolupen (com si ocorria, per exemple, a Bohemian Rhapsody). A més, la directora es recrea massa en la majoria d’ escenes i acaben resultant excessivament dilatades, donant com a resultat avorriment durant els seus 122 minuts i provocant la pèrdua de la poca empatia i interés que havia despertat mínimament la protagonista.
En definitiva, ens trobem davant d’ una proposta buida, pobre i sense ànima: un telefilm que resulta indigne de l’ acaparadora personalitat de l’artista. Una autèntica decepció.