Resulta innegable l’ origen teatral del darrer film del director i guionista Gerardo Herrero; sis personatges tancats en un únic espai en que es desenvoluparà l’ acció i en que tot el pes de la proposta resideix en els diàlegs.
En aquest tipus de pel·lícules la clau està en la personalitat i química dels seus intèrprets i aquí resulta força pobre: Eva Ugarte torna al seu personatge habitual; Antonio Pagudo, una vegada més, dóna vida al personatge més còmic sense sort; Alexandra Jiménez repeteix el rol de la proposta que tenia una mateixa premisa argumental Toc toc; Fele Martínez sembla extret directament de la recent sèrie ‘Machos Alfa’; i només la parella interpretada per Malena Alterio i Juan Carlos Vellido resulta interessant. Aquesta parella és l’ última que intervé en la teràpia del títol i l’ única que desperta certa atenció respecte als conflictes de les altres dues. Aquesta dinàmica es manté durant tot el metratge: les diferents discussions tenen interès quan ells dos intervenen i així es manté fins a l’ inesperat gir final en que pren sentit tot el film: les diferents actituds de cada personatge i algunes mirades de complicitat. El gran problema és que tot i la força d’aquest gir resulta efímer: és absolutament precipitat i abrupte i, malauradament, no es desenvolupa: únicament serveix per cloure la pel·lícula. Si aquest s’hagués treballat probablement hauria salvat i donat sentit a la proposta, però el seu impacte és tan breu que no ho aconsegueix.
En defintiva, ‘Bajo terapia’ és una proposta que probablement funciona molt bé en el seu àmbit original, els escenaris, però a diferència d’ altres adapacions similars (‘El método’, ‘Un Dios salvaje’, La venus de las pieles o Sentimental) resulta fallida en el seu trasllat a la gran pantalla.