El tercer film del cineasta Lluís Quílez (segon a Espanya després de debutar a EEUU) és un thriller sobri i sòlid que manté força bé la tensió i el ritme al llarg del metratge.
Després de la presentació dels personatges que compartiran viatge, tant policies (arquetípic els rols de poli bo i poli dolent) com reclusos (també personatges estàndards, destacant especialment a Luís Callejo; el millor del repartiment amb diferència), s’inicia el fatídic recorregut. Quan el comboi s’atura assistim als millors minuts de la proposta. La tensió augmenta amb l’afegit de l’angoixant sensació de claustrofòbia que crea els dos bàndols. L’arrencada del furgó dóna pas al segon tram del metratge que, si bé manté el pols narratiu, resulta més fluix que el tram inicial. Tot i així, quan l’acció es torna a centrar en l’interior del furgó, amb la pressió i ansietat de la situació en que es troben els seus ocupants, l’adrenalina torna a augmentar considerablement. Posteriorment, l’epíleg és més típic; amb una ressolució (que conté una seqüència plagiada literalment del clàssic de ciència-ficció ‘Robocop’, dirigit per Paul Verhoeven l’any 1987) en certa manera previsible però resolta amb un final obert que deixa a l’espectador decidir que ha passat amb els seus protagonistes.
‘Bajocero’ és una pel·lícula interessant. Un thriller ben rodat, amb un ritme i tempo constants que eviten que l’espectador desconnecti de l’acció, com a molt es relaxa en certs passatges, però en cap moment arriba a perdre l’interés en quin serà el seu desenllaç. Un film tan sòlid com intens.