John Wick 4, tot i que ara s’ hagi anunciat una cinquena entrega, a priori posava fi a l’ adrenalítica saga del personatge. El seu èxit i la seva enorme legió de fans ha provocat que s’ hagi creat un clon amb la intenció de crear una nova franquícia però el resultat és francament pobre.
Ens trobem davant d’ una estàndard pel·lícula d’ origen en que assistim a la presentació i construcció de la seva protagonista Eve Macarro (una entregada Ana de Armas que tot i el seu admirable esforç no té el carisma de Keanu Reeves). El guió és alarmantment simple, típic i tòpic, farcit de llacunes i algunes seqüències resoltes de manera precipitada i sense sentit (la relació entre Lena i Eve es planteja, s’ explica i finiquita a una velocitat desconcertant) tenint en compte els seus excessius 125 minuts, es podien haver resolt altres qüestions enlloc de recrear-se en les escenes d’ acció que acaben resultant repetitives. La presència de Baba Yaga no és casual: la seva primera aparició podia ser un cameo normal, tenint en compte que estem davant d’ un spin off, però el seu retorn denota que el film no acaba de funcionar i ha de tornar per salvar-lo. A més de Keanu Reeves, també retornen als seus personatges de la saga ‘John Wick’ una irreconeixible Angelica Houston i Ian McShane que denota comoditat en un personatge en que resulta prou convincent.
En definitiva, ‘Ballerina’ és una nova ració d’ estilosa acció que serveix de substitutiu per als seguidors de John Wick. Però la confirmació del retorn de Baba Yaga en un cinquè capítol i el pobre carisma d’ aquesta nova assassina de la Ruska Roma no fan preveure, afortunadament, que ens trobem davant d’ una nova saga.