A priori el trasllat a la gran pantalla de la nina del títol no presentava cap simpatia ni atenció, però l’ entrada de Greta Gerwig en el projecte, tant en la direcció com en el guió, va despertar immediatament interés en el film i les expectatives no han decebut, com a mínim a nivell de contingut i d’ objectiu.
Rodada amb efectes analògics i amb un acurat treball d’ ambientació (direcció artística i vestuari), la proposta té moltes capes i un missatge molt potent però malauradament aquest missatge es difumina en un histrionisme general que desvirtua molt la seva intenció. És ben cert que s’ ha plantejat com una comèdia familiar però aquest to per a tots els públics li resta força: si la pel·lícula hagués tingut un format seriós dramàtic ens trobaríem davant d’ un film excel·lent. Malgrat els seus diversos handicaps la pel·lícula manté viva la seva protesta i proposa una reflexió interessant, feminista i de rabiosa actualitat. Especialment quan la parella protagonista, entregats Margot Robbie (una elecció perfecta per al personatge, amb un divertit autoapunt que es fa la pròpia directora en una línia de guió) i Ryan Gosling (demostrant, un cop més, que és un actor camaleònic que resulta creïble en qualsevol gènere), viatja al món real. S’ ha de destacar la hilarant Kate McKinnon, que es dedica a robar plans en cada aparició en pantalla reclamant més minuts de metratge.
En definitiva, ‘Barbie’ és una pel·lícula amb un guió i intenció brillants però que resulta decepcionant en el seu resultat, ja que no convenç a ningú: el públic familiar no entendrà bona part del metratge i el públic adult reflexionarà però no aprofundirà com a conseqüència d’ un humor massa absurd. Desgraciadament ens trobem davant d’ una gran oportunitat perduda.