‘Barcelona, nit d’hivern’ pel seu to i l’època nadalenca en que transcorre ens evoca inevitablement a ‘Love actually’, fins i tot l’escena de l’aeroport és pràcticament idèntica. A diferència de l’anterior ‘Barcelona, nit d’estiu’ que era més juvenil aquesta continuació és molt més adulta.
El guió manté un equilibri perfecte entre comèdia, tendresa i romanticisme i enllaça molt bé amb l’anterior gràcies a la reaparició d’alguns dels seus protagonistes en moments puntuals, amb l’excepció de Bárbara Santa-Cruz i Miki Esparbé (mantenint l’excel·lent química de la parella) que continuen la seva història als que s’afegeix la família d’ella en una escena familiar molt aconseguida en que destaca, de nou, Alexandra Jiménez.
Hi ha dues històries que mantenen l’aire més despreocupat de la primera: la del trio i la de la parella que formen Àlex Maruny i Vicky Luengo, en que sorprèn el debut cinematogràfic de David Guapo, un dels personatges més carismàtics del film, tot i que acaba desinflant-se amb la histriònica aparició dels pares d’ella.
Les altres tres històries ja són més profundes i madures. La tendra trobada dels creïbles Fermí Reixach i Fanny Gautier, el sopar familiar que ens brinda el millor diàleg del film entre els germans Clara Segura, Abel Folk i Berto Romero, en un interessant canvi de registre, i la recerca d’un melancòlic Alberto San Juan amb la inestimable ajuda de Laura de la Isla, un duo que es complementa perfectament.
Ens trobem davant d’una pel·lícula entranyable, sòlida i recomanable per a qualsevol tipus de públic. Després de la convincent ‘Barcelona, nit d’estiu’ i de la brillant ‘Barcelona, nit d’hivern’… Quan arriba ‘Barcelona, nit de primavera’?.