El film de Sung-Hee Jo és una simple i sana ració d’entreteniment que pren referències de moltes altres propostes sense dissimular-ho i el resultat és una pel·lícula prou digna.
El pròleg ens mostra la Terra en un estat que recorda, i molt, el clàssic del gènere ‘Blade Runner’ (1982). Tot seguit descobrim que existeix un altre paratge; una mena de paradís per a certs privilegiats escollits que evoca directament al film ‘Elysium’ (2013), amb un aire a ‘Desafío total’ (1990) també molt present. Quan ja estem situats en el marc i context de l’acció és l’hora de conèixer els seus protagonistes: l’heterogeni grup que forma la tripulació de la nau Victòria (que sense cap dubte és el Falcó Mil·lenari de la saga ‘Star Wars’) i que està composat a l’estil de la també aventura espacial Guardianes de la Galaxia (2014) amb la que comparteix el seu to humorístic en diverses ocasions. Malgrat que l’aire de sèrie B es palpa durant tot el metratge (d’altra banda certament excessiu: 136 minuts són masses per a un guió tan senzill) s’ha de destacar la seva notable factura tècnica, a part de la seva ambientació també els seus efectes visuals i de so.
La trama avança sense oferir a l’espectador la més mínima sorpresa. Com la citada ‘Guardianes de la Galaxia’ ens trobem davant d’una pel·lícula de presentació de personatges: amb la seva primera aventura i consolidació com a grup, amb vistes a futures, i innecessàries, noves entregues. Tot i trobar-nos davant d’una proposta de manual d’originalitat zero, un dolent amb força carisma (el malvat emperador Palpatine de la mítica saga galàctica és la seva clara font d’inspiració) i altres escenes tretes directament de la mítica saga com la persecució de la nau Victòria o diversos combats estel·lars donen dinamisme a certs passatges del film proporcionant un agradable entreteniment.
‘Barrenderos espaciales’ és una pel·lícula honesta: no té cap altra pretensió ni objectiu que no sigui l’evasió de l’espectador durant la projecció i en aquest sentit assoleix amb la seva finalitat, però arribant a esgotar: una retallada d’uns 30 minuts l’hagués convertit en un producte, igualment entretingut, però més fàcilment digerible.