El darrer treball del director Roman Polanski intenta ser un inquietant thriller psicològic protagonitzat per la seva parella (en el seu cinquè treball a les seves ordres, després de ‘Frenético’, ‘Lunas de hiel’, ‘La novena puerta’ i La venus de las pieles), una correcta Emmanuelle Seigner, i un misteriós personatge al que dóna vida una estranyament poc convincent Eva Green.
El gran problema de la proposta és el seu ritme: realment lent i avorrit. Després del plantejament del conflicte, la relació entre totes dues resulta repetitiva i la naturalesa de la misteriosa Elle s’acaba resolent molt ràpid si ens fixem en la seva interacció amb la resta de personatges que les envolten en diverses escenes, de manera que durant aproximadament una hora de metratge assistim a una dilatadíssima i esgotadora presentació de personatges amb algunes decisions realment increïbles. Quan les dues es traslladen al camp, el film guanya en intensitat, i puntualment evoca a ‘Misery’ del mític Stephen King, però ja és tard: l’espectador ja ha desconnectat totalment de la trama i només espera que arribi la seva, d’altra banda, previsible ressolució després dels seus eterns 110 minuts.
En definitiva, ens trobem davant de la pel·lícula més pobre del seu director en anys. Una llàstima ja que el material literari original promet i Polanski ja ha demostrat en altres ocasions que domina les històries d’espais reduïts centrats en pocs personatges com ‘Un Dios salvaje’ (2011) o la citada ‘La venus de las pieles’ (2013). Una gran decepció.
