Des del primer fotograma ‘Batman: la lego película’ es mostra com el que és: una autèntica declaració d’amor al superheroi de Gotham City i al seu univers; tant al món del còmic com al cinematogràfic. Així ho denota la primera aparició del Joker, acompanyat per tot els enemics als que Batman s’ha enfrontat al paper i amb les dues referències a les seves aparicions a la gran pantalla: als vaixells de Heath Ledger (El caballero oscuro) i als globus amb música de Prince de Jack Nicholson (Batman).
Tot seguit és la figura cinematogràfica del mateix Batman l’homenatjada amb breus referències a tots els films, sumant-li, a més, la paròdia a la sèrie televisiva protagonitzada per Adam West: a la que s’hi torna posteriorment amb el bat-telèfon, la menció d’una època estranya als 60′ i les mítiques onomatopèies. No se n’escapa ni la darrera Batman vs Superman: el amanecer de la justicia ja que manté la rivalitat dels dos herois, que serveix com a pretext per una fugaç aparició de tota la Lliga de la Justícia de l’editorial DC.
La proposta és molt entretinguda i té un ritme constant que no decau, però el clímax final (en que la lluita contra els seus enemics habituals es substitueix per l’enfrontament amb il·lustres dolents cinematogràfics com King Kong, Lord Voldemor, Gremlins o Sauron, entre d’altres) és massa llarg i s’hi recrea excessivament, dilatant el metratge final: una retallada d’uns 15 minuts hauria donat al film la intensitat i durada precisa.
En definitiva, ens trobem davant d’una paròdia molt divertida (impagable la col·lecció de títols que formen la dvdteca de Bruce Wayne) realitzada, això sí, amb un absolut respecte i amor pel personatge que farà les delícies de la seva immensa legió de seguidors.