La nova pel·lícula de l’univers DC a la gran pantalla és una proposta grandiloqüent i aquest és precisament el seu gran problema. Com ja ocorria a la trilogia de l’heroi de Gotham que va dirigir Christopher Nolan el seu gran handicap és la sobresaturació de subtrames i personatges.
Aquesta ‘Batman vs Superman: el amanecer de la justicia’ vol ser alhora una continuació de l’excel·lent ‘El hombre de acero’, un reboot de Batman i un pròleg de la futura ‘La Liga de la Justicia’. Els crèdits incials ens mostren per enèssima vegada l’origen de Batman, la repeteció de la trencadíssa de la lluita final entre Superman i el general Zod de l’anterior ‘El hombre de acero’ ens serveix per ubicar-hi a Bruce Wayne i la seva motivació per tornar a enfundar-se l’uniforme d’un Batman crepuscular. El nou aire de l’heroi de Gotham és un dels grans encerts del film (tot i que Ben Affleck no estigui a l’alçada), des de la seva personalitat fins al tratge clàssic de l’origen dels còmics (gris i amb l’emblema negre), malgrat que l’armadura especial de la lluita amb l’home d’acer sigui rídicula, fins als seus vehicles, especialment el batmòvil que ara, encertadament, és molt més estilitzat que el desproporcionat tanc de la trilogia de Nolan o la seva cova. Aquest sí és realment el cavaller fosc.
Pel que fa a Superman, és el gran perjudicat de l’absolut protagonisme de Batman: el seu conflicte intern no s’acaba de desenvolupar, per haver de cedir metratge a Batman i en el tram final també a Wonder Woman, i el personatge acaba quedant força deslluït. Tampoc hi ajuda el seu enemic per excel·lència, Lex Luthor, ja que Jesse Eisenberg només es dedica a imitar la gran interpretació de Heath Ledger en la pell del Joker a ‘El caballero oscuro’.
La presentació de la futura Liga de la Justicia és massa pobra: únicament unes imatges de Cyborg, Flash i Aquaman que semblen literalment un anunci, algunes visions de Bruce Wayne que resulten estranyes i desconcertants dins de la pel·lícula i Wonder Woman, que acapara tot el protagonisme en la lluita final i desperta ganes de veure la seva futura pel·lícula en solitari. Precisament si la seva participació en el desenllaç havia de ser tan important mereixia més presència en pantalla durant el metratge de la pel·lícula, amb més apunts sobre el seu personatge i no només creuar mirades i poques paraules amb Bruce Wayne.
Tècnicament és brillant (muntatge, so, efectes de so i efectes visuals), amb escenes realment aconseguides com Superman a la noche de los muertos mexicana o alguns fotogrames que són autèntiques portades de còmic, i algun diàleg hilarant, com el de Batman amb Martha Kent o el del mateix Batman amb Superman davant l’aparició de Wonder Woman. Però tot això no és suficient per aconseguir que l’espectador no desconnecti en diferents fases de l’acció, ni que acabi amb una sensació d’esgotament davant la saturació que es prolonga al llarg del seu excessiu metratge. Una gran decepció.