‘Belfast’ és una proposta intimista i aparentment senzilla que amaga una grandíssima pel·lícula; la millor darrera de la càmara de l’actor Kenneth Branagh.
Rodada en un encertat blanc-i-negre (preciosa la seva fotografia) i amb un brillant muntatge, el film narra l’etern conflicte que pateix la ciutat del títol reflexat a través dels ulls d’un nen, Buddy (sorprenent Jude Hill). Des de la seva innocència, Branagh mostra el drama particular de cada família, focalitzada en la del protagonista, que intenta sobreviure enmig del caos, guarnit amb un homenatge al cinema com a màgica via d’evasió (molt tendra la projecció de ‘Chitty Chitty Bang Bang’). El film se sustenta en dos pilars: d’una banda un guió excel·lent ple de diàlegs molt emotius (tots els que matenen avi i nét, per exemple) i un entregat estoll d’intèrprets en estat de gràcia: començant pel debutant Jude Hill, els seus pares: una sòlida Caitriona Balfe i un Jamie Dornan que, tot i ser el més fluix amb diferència, demostra que hi ha vida més enllà de Christian Grey, i principalment els seus adorables avis: magistrals Ciarán Hinds i Judi Dench.
En definitiva, ens trobem davant d’una sincera i sentimental pel·lícula que va directa al cor de l’espectador; atrapant-lo i seduïnt-lo. Una proposta que, ben segur, quedarà gravada en la seva memòria i el seu record sempre li provocarà un gratificant somriure. ‘Belfast’ és una petita obra mestra. Una autèntica joia absolutament imprescindible.