Si partim de la base que el ‘Ben-Hur’ de William Wyler de l’any 1959 és, junt amb ‘Titanic’ i ‘El señor de los anillos: el retorno del rey’, la pel·lícula més premiada de la Història amb 11 oscars i considerada amb força unanimitat com una de les obres mestres del setè art, la pregunta és: cal una nova versió? Veient el resultat la resposta és un rotund no.
El principal problema d’aquest remake, a part del llistó altíssim de l’original, és que no millora els punts febles de la seva predecessora: el casting i la càrrega religiosa. Els intèrprets de l’original tot i estar correctes no oferien grans interpretacions però els d’aquesta nova versió ni s’hi acosten. Començant pel seu protagonista, un Jack Huston que no transmet absolutament res, ni tampoc el seu antagonista, un Tobby Kebbel realment pobre. Els secundaris no ofereixen solucions, cap de les membres de la família resulten creïbles: Ayelet Zurer (mare), Pilou Asbaek (Tirsa) i Nazanin Boniadi (Esther), i només el veterà Morgan Freeman, que no arrisca gens en la seva interpretació fent un personatge que té apamat i que ha realitzat en moltíssimes ocasions, aporta un mínim de carisma al conjunt. L’altre punt feble de l’original era la càrrega religiosa que resultava excessiva i dilatava el metratge fins a fer-se etern. Ara aquest contingut religiós s’ha accentuat encara més, provocant fins i tot que el final sigui absolutament diferent del clàssic i gens coherent amb les vivències dels diferents personatges al llarg del metratge, desprenent una sensació que mescla incredulitat i ridícul.
Al seu favor s’ha de destacar l’esforç per l’èpica, tant el flashback (d’altra banda totalment innecessari pel transcurs de la trama) de l’etapa militar de Messala com el passatge de les galares són excel·lents. Es nota l’obsessió per aconseguir que, com a mínim, la mítica cursa de quàdrigues estigués a l’alçada de l’original i, certament s’ha de reconèixer, ho aconsegueix. Malgrat tot, una única escena no justifica la realització d’una pel·lícula tan buida com prescindible.