El cineasta Paul Verhoeven sempre ha tingut tendència a la provocació al llarg de tota la seva trajectòria però en aquesta ocasió és absolutament gratuïta i sense sentit, donant com a resultat la pitjor pel·lícula amb diferència de la seva filmografia.
Res funciona en aquest film. D’entrada el seu plantejament visual, direcció artística i vestuari, resulta artificiós i poc treballant sense resultar creïble en cap moment. La trama és realment pobre; la història del personatge del títol (apàtica Virginie Efira) no desperta cap interés en l’espectador, fet al que s’han de sumar les visions místiques que pateix, absolutament ridícules, i que acaben d’allunyar la mínima atenció de l’espectador. A més, la història que desencadenarà el conflicte dins del convent on transcorre l’acció amb l’arribada de la nova novícia, Bartolomea (fluixa Daphne Patakia), resulta massa immediat i forçat. La guerra interna pel poder entre les monges és l’únic mínimament interessant del metratge, gràcies principalment a la veterana Charlotte Rampling (canviant radicalment de registre respecte a la fantàstica Dune), però ni ella pot salvar el desgavell general de la proposta, dedicada a explorar la santedat o no de Benedetta.
Ens trobem davant d’una insulsa i absurda pel·lícula. Un relat avorridíssim i sense cap interés que no aporta absolutament res a l’espectador, que desconnecta de la història ja des del seu inici i no torna a enganxar-se, encara que hi posi voluntat, en cap moment. Un dels pitjors films de la temporada.