Els excel·lents títols de crèdit de ‘Big Bad Wolves’ provoquen una atenció immediata, malauradament ben poc després aquesta es perd completament. Aviat es comprova que el guió és realment pobre i descuidat: al seu autor no li preocupa la coherència ni l’espectador, es limita a plantejar escena rera escena sense tenir en compte la coordinació entre elles.
Així, assistim a un pròleg excessivament llarg fins que els seus tres protagonistes (convincents Tzahi Grad i Rotem Keinan, fluix Lior Ashkenazi) arriben a l’espai on es desenvolupa gran part del metratge . És en aquest moment quan la pel·lícula desperta interés: fruit d’una atmosfera que desprèn força tensió esquitxada amb pinzellades d’un humor negríssim. Llàstima que l’atenció aconseguida es desfaci quan s’incorpora un quart personatge, el ritme decau i molt. El gir argumental al final de la trama és l’únic fet que torna a situar a l’espectador novament dins de la pel·lícula.
La proposta està rodada seguint les directrius i estil de Quentin Tarantino però acaba convertint-se en una mala còpia. En certs moments reiterativa, amb un metratge dilatat en excés i un guió absolutament desafortunat, el visionat de ‘Big Bad Wolves’ només es justifica per ser una raresa dins de l’actual cinema israelí: simple curiositat.